i

Debido a la alta demanda de artículos, la Revista Chilena de Literatura suspende la recepción de propuestas hasta nuevo aviso.

Descripción e interpretación en los artículos sobre pintura de Gabriel Ferrater

Autores/as

Descargar

Resumen

Gabriel Ferrater escribió diversos textos sobre arte, principalmente sobre pintura, durante los años cincuenta del siglo XX. Algunos se publicaron en la revista barcelonesa Laye, otros formaban parte de una historia de la pintura española que no llegó a editarse, y varios corresponden a textos de catálogos o reseñas de libros. El ideal de Ferrater era ejercer una crítica de arte que fuese científica y objetiva. Pero para comentar las obras de arte, tenía que encontrar un lenguaje técnico para describirlas, que contrastaba con su temperamento poético. Y aunque le interesaba más la forma que el contenido de las pinturas, a veces también las interpretaba. Estas actitudes ambivalentes son el objeto del presente artículo.

Palabras clave:

Gabriel Ferrater , Crítica de arte , Pintura , Descripción , Interpretación

Citas

Barr, Alfred H. Picasso. Fifty Years of his Art. Nueva York: MOMA, 1980.

Bonet, Laureano. Gabriel Ferrater: entre el arte y la literatura. Barcelona: Publicacions i Edicions de la Universitat de Barcelona, 1983.

Cabañas Bravo, Miguel. “El Ortega Muñoz de los años cincuenta: el éxito de la depuración esencial y realista del paisajismo”. Ortega Muñoz. Comisario Antonio Franco Domínguez. Badajoz: MEIAC - Junta de Extremadura, 2004. 119-62.

Campoy, A. M. Ortega Muñoz. Madrid: Dirección General de Bellas Artes, 1970.

Casamartina, Josep. “Marian Pidelaserra”. Marian Pidelaserra 1877-1946.

Dirs. Núria Giralt y Nèstor Sagimon. Barcelona y Madrid: Museu Nacional d’Art de Catalunya y Fundación Cultural Mapfre Vida, 2002. 28-246.

Cheeke, Stephen. Writing for Art: The Aesthetics of Ekphrasis. Manchester: Manchester UP, 2010.

Comadira, Narcís. “Sunyer, 1908-1918: una dècada prodigiosa”. Joaquim Sunyer: la construcció d’una mirada. Dirs. Cristina Mendoza y Mercè Doñate. Madrid: Fundación Cultural Mapfre Vida; Barcelona: Museu Nacional d’Art de Catalunya, 1999. 57-69.

Cornudella, Jordi. “Estudi introductori”. Vers i prosa. De Gabriel Ferrater. Eds. Jordi Cornudella y Joan Ferraté. Valencia: Tres i Quatre, 1988. 7-47.

Diego, Gerardo. “G. M. Ortega Muñoz”. G. M. Muñoz. Madrid: Dirección General de Bellas Artes, 1959. [5-9].

Dupin, Jacques. Miró. Trad. Antonio Urrutia Raspall. Barcelona: Ediciones Polígrafa, 2004.

Echauri, Raúl. “Arte y significación”. Anuario Filosófico 23.2 (1990): 139-46.

Ferrater, Gabriel. Cartes a l’Helena i residu de materials dispersos. Eds. Joan Ferraté y José Manuel Martos. Barcelona: Empúries, 1995.

_. Papers, Cartes, Paraules. Ed. Joan Ferraté. Barcelona: Quaderns Crema, 1986.

_. Sobre literatura. Ed. Joan Ferraté. Barcelona: Edicions 62, 1979.

_. Sobre pintura. Ed. Joan Ferraté. Barcelona: Seix Barral, 1981.

_. Vers i prosa. Ed. Jordi Cornudella y Joan Ferraté. Valencia: Tres i Quatre, 1999.

Fontbona, Francesc. “Pidelaserra: la tenaç construcció d’un estil dissonant”. Marian Pidelaserra 1877-1946. Dirs. Núria Giralt y Nèstor Sagimon. Barcelona: Museu Nacional d’Art de Catalunya; Madrid: Fundación Cultural Mapfre Vida, 2002. 9-18.

_. Joaquim Sunyer en el Museo de Bellas Artes de Bilbao. Bilbao: Bilboko Arte Ederren Museoa Fundazioa - Fundación Museo de Bellas Artes de Bilbao, 2014. .

Gottlieb, Carla. “Picasso as a self-portraitist”. Colóquio Artes: Revista de Artes Visuais, Música e Bailado 50 (1981): 14-23.

Heffernan, James A. W. Museum of Words: The Poetics of Ekphrasis from Homer to Ashbery. Chicago y Londres: The University of Chicago Press, 1993.

Ibáñez, Jordi. “Gabriel Ferrater, crític d’art: valor i vigència d’una mirada diferent a l’art contemporani”. Gabriel Ferrater, ‘in memoriam’. Eds. Dolors Oller y Jaume Subirana. Barcelona: Proa, 2001. 207-234.

Jardí, Enric. “Escultura, pintura, gravat, dibuix. L’ensenyament, els grups, la crítica (1911-1947)”. L’art català contemporani. Dir. Enric Jardí. Barcelona: Proa, 1972. 105-92.

Joaquim Sunyer: la construcció d’una mirada. Dirs. Cristina Mendoza y Mercè Doñate. Madrid: Fundación Cultural Mapfre Vida; Barcelona: Museu Nacional d’Art de Catalunya, 1999.

Julià, Jordi. La crítica de Gabriel Ferrater: estudis d’una trajectòria intel·lectual. Lleida: Pagès editors, 2004.

Malé, Jordi. “Descriure l’art. Les ècfrasis en prosa de Marià Manent a Notícies d’art”. En altres paraules: la intermedialitat en la literatura contemporània. Eds. Xavier Hernàndezi-Garcia y Gonçal López-Pampló. Kassel: Edition Reichenberger, 2024. 105-38.

_. “Gabriel Ferrater, ‘Poètica’ (nota final a Da nuces pueris)”. Poètiques catalanes del segle XX. Eds. Jordi Malé y Laura Borràs. Barcelona: Editorial UOC, 2008. 159-68.

MOMA. Antonello da Messina. Sicily’s Renaissance Master. Ed. John P. O’Neill. Nueva York: The Museum of Modern Art, 2005. <https://libmma.contentdm.oclc.org/digital/ collection/p15324coll10/id/51392>.

Mukařovský, Jan. “El arte como hecho semiológico”. Escritos de estética y semiótica del arte. Ed. Jordi Llovet. Barcelona: Gustavo Gili, 1977. 35-43.

Panyella, Vinyet et al. Fascinació per Grècia: l’art a Catalunya als segles xix i xx. Dir. Josep Maria Trullén i Thomàs. Girona: Museu d’Art de Girona, 2009.

Puig i Sedano, Xavier. “Jordi Cornudella: ‘Papasseit és l’únic poeta proletari important que hem tingut’”. El Temps 2095 (5 ago. 2024). <https://www.eltemps.cat/article/60916/jordicornudella-papasseit-es-lunic-poeta-proletari-important-que-hem-tingut>.

Valdés Fernández, Manuel. “Darío de Regoyos y la pintura europea en la crisis de 1900”. De Arte: Revista de Historia del Arte 3 (2004): 165-86.

Valle Martí, Anna del. “El neguit del desig: Joan Miró 1900-1932”. Tesis doctoral. Universitat Autònoma de Barcelona, 2021. <https://ddd.uab.cat/record/265428>.

Vallès, Eduard. “Del arlequín a la máscara”. Yo Picasso: autorretratos. Comisarios Eduard Vallès y Isabel Cendoya. Barcelona: Institut de Cultura de Barcelona, Museu Picasso, 2013. 82-95.

Venturi, Lionello. Cómo se mira un cuadro. Trad. Attilio Dabini. Buenos Aires: Losada, 2019.

_. Historia de la crítica de arte. Trad. Rossend Arqués. Barcelona: Debolsillo, 2016.

Verrié, F.-P. El pintor Pidelaserra: ensayo de biografía crítica. Barcelona: Museu Nacional d’Art de Catalunya; Madrid: Fundación Cultural Mapfre Vida, 2002.

Wimsatt, William K., y Monroe C. Beardsley. “The intentional fallacy”. The Sewanee Review, 54/3 (1946): 468-88.