i

Debido a la alta demanda de artículos, la Revista Chilena de Literatura suspende la recepción de propuestas hasta nuevo aviso.

Júlia, de Isabel-Clara Simó: un cruce de relaciones transtextuales

Autores/as

Descargar

Resumen

Este artículo estudia la trascendencia textual de la novela Júlia, de Isabel-Clara Simó. La
metodología combina el marco teórico de la transtextualidad, de acuerdo con el planteamiento
de Gérard Genette, con la historia de la edición y la intermedialidad. En concreto, se exponen y
se estudian sumariamente todas las transformaciones derivadas de la novela original publicada
en 1983: la revisión de autora de 2003, la versión teatral de 2021, la adaptación radiofónica de
2023 y las traducciones al castellano (1985) y al inglés (1998). Esto pone un énfasis especial
en fenómenos como la paratextualidad y la hipertextualidad. La investigación no pretende
llegar a conclusiones exhaustivas, sino poner en relación aquellos parámetros que permiten
analizar una obra que, como esta, ha suscitado tantas versiones diferentes.

Palabras clave:

Transtextualidad , Historia de la edición , Intermedialidad , Literatura contemporánea , Isabel-Clara Simó

Citas

Fuster, Joan. “Una excepció: Alcoi”. Viatge pel País Valencià. Obres Completes III. Barcelona: Edicions 62, 1971.

Genette, Gérard. Palimpsestes: la littérature au second degré. París: Éditions du Seuil, 1982.

_____. Seuils. París: Éditions du Seuil, 1987.

Hernàndez-i-Garcia, Xavier. “La recuperación del Bolero de l’Alcúdia a partir de la reescriptura de Vicent Andrés Estellés”. Paraules per a tothom:estudis sobre Vicent Andrés Estellés. Coord. Ferran Carbó y Josep Àngel Cano. Valencia: Publicacions de la Universitat de València, 2024.

Martínez-Gil, víctor. “Correctors i escriptors en la literatura catalana: el concepte de coautoria lingüística”. Llengua i literatura 8 (1997): 189-218.

Rosselló, Ramon X. Primera lliçó sobre el teatre. Barcelona: Publicacions de l’Abadia de Montserrat, 2023.

Simbor, Vicent. La narrativa catalana del segle XX. Alzira Edicions Bromera; Valencia: Institut Interuniversitari de Filologia Catalana, 2005.

Simó, Isabel-Clara, y Gemma Miralles. Júlia. Alzira: Bromera, 2022.

_____. Júlia. Alzira: Bromera, 2004.

_____. Júlia. Barcelona: La Magrana, 1983.

Tormo, Jordi. “La novel·la Júlia, els personatges i els fets del Petrolio”. Ítaca: Revista de Filologia 14 (2023): 121-50.

_____. Isabel-Clara Simó: una veu lliure i compromesa. Barcelona: Ara Llibres, 2020.

_____. El llenguatge tèxtil alcoià: la influència de la indústria tèxtil en la parla, la toponímia i la cançó popular alcoiana. Alcoy: Ajuntament d’Alcoi / Institut de Cultura Juan Gil-Albert, 1995.

Veny-Mesquida, Joan Ramon. “La revisió de la pròpia obra en els escriptors contemporanis: notes per a una tipologia de motius”. Estudis Romànics 26 (2004): 155-81.